És la unitat mínima física on es guarden les dades en un disc. Per defecte la mida són 512 Bytes i no es pot modificar.
Mida block
Block (Linux) o Cluster (Windows): és la unitat mínima lògica on es guarden les dades a nivell de sistema operatiu. Per defecte són 4096 Bytes (8 sectors).
Aquesta mida sí que la podem modificar quan es formateja la partició. Cada partició del disc pot tenir una mida de bloc i un sistema de fitxers diferent.
Per comprovar la informació del sistema de fitxers (inclosa la mida del bloc), utilitzem la comanda tune2fs -l sobre la partició (ex: /dev/sda):
Amb les següents comandes podem veure la diferència entre el que ocupa el contingut real i l’espai que ocupa en el sistema operatiu (degut a la mida del bloc):
Fragmentació interna
És quan els blocs són massa grans per al que es vol guardar i es desaprofita espai al disc.
Exemple: Si tenim molts arxius menuts, ens interessa una mida de bloc petita per no malgastar espai. Si és una pel·lícula (arxiu gran), ens interessa un bloc gran per agilitzar la lectura.
Fragmentació externa
És quan un arxiu no està guardat en blocs consecutius de la memòria i els seus accessos són més lents, per tant baixa el rendiment.
Exemple: El desfragmentador de Windows. En Linux, com que el sistema ext4 està ben optimitzat, generalment no fa falta, però tenim l’eina e4defrag per comprovar-ho.
Comprovació:
Utilitzem e4defrag -c /home (l’opció -c és per fer el check o diagnòstic):
Desfragmentació:
Si calgués desfragmentar, utilitzem la comanda sense la -c: e4defrag /home
Sistemes de fitxers
Hi ha molts sistemes de fitxers. Exemples: Windows (NTFS, FAT32), Linux (ext4, xfs). Cada sistema de fitxers està optimitzat per a uns usos concrets i té limitacions:
Compatibilitat: Ubuntu pot accedir a NTFS i ext4, però Windows no pot accedir a ext4 nativament.
Mida: FAT32 només permet fitxers de màxim 4GB; NTFS arriba fins a 16TB.
Per mirar el sistema de fitxers muntat i el seu tipus utilitzem df -Th:
Tipus de formateig
Baix nivell:
Esborra arxius, sistema de fitxers i intenta arreglar sectors defectuosos físicament. Necessitem programes específics, no es pot fer des del S.O. convencional.
Mig nivell:
No esborra els arxius físicament (es poden recuperar), però si troba sectors defectuosos els arregla (format lent).
Alt nivell:
No esborra els arxius, només esborra la taula del sistema de fitxers. És molt ràpid però recuperable. Si troba sectors defectuosos els ignora (casella “formato rápido”).
Gestió de particions
Una partició és un tros físic del disc dur. Un volum és una capa d’abstracció que es posa damunt de les particions. Amb el GParted podem gestionar particions però no podem modificar la mida del bloc fàcilment un cop creada.
1. Preparació del maquinari (Afegir disc)
Primer, afegim un disc de 10GB a la màquina virtual:
Podem comprovar que el sistema detecta el nou disc amb fdisk -l. A la captura veiem el disc del sistema i el nou de 10GB:
2. GPARTED
Fem un sudo apt update i instal·lem l’eina amb sudo apt install gparted:
Aquí podem veure el disc de 10GB que hem creat abans:
Formatem les dues particions: la primera en ext4 i la segona en NTFS:
3. Muntatge i persistència (Fstab)
Un cop creada la partició, cal muntar-la.
Aquí veiem com hem creat un punt de muntatge. Sabem que està ben muntada perquè apareix la carpeta lost+found (pròpia d’ext4 per a recuperació de dades en cas d’error):
Si fem un reboot, la partició es desmuntarà i la carpeta lost+found desapareixerà perquè el muntatge manual no és permanent:
Per fer-ho persistent, editem el fitxer /etc/fstab i afegim la línia corresponent al nou disc:
Gestió d’usuaris i grups i permisos
04/11/2025
Per començar la gestió, obrim una terminal i accedim com a superusuari amb sudo su.
Gestió gràfica d’usuaris
Tot i que la gestió es fa principalment per terminal, Ubuntu disposa d’una eina gràfica clàssica per gestionar usuaris i grups. Per instal·lar-la executem:
sudo apt install gnome-system-tools
Un cop instal·lada, la podem trobar al menú d’aplicacions cercant “Usuaris i grups”. Aquesta eina permet crear usuaris, assignar-los a grups i gestionar privilegis de manera visual.
Fitxers de configuració essencials
Tota la informació dels usuaris i grups es guarda en quatre fitxers de text pla situats al directori /etc.
Fitxer /etc/passwd Aquest fitxer conté la informació pública dels comptes d’usuari. Qualsevol usuari del sistema pot llegir aquest fitxer.
Analitzem la línia de l’usuari pauserra per entendre cada camp (separats per :): pauserra:x:1000:1000:pauserra,,,:/home/pauserra:/bin/bash
pauserra: És el nom d’usuari (login name) que s’utilitza per iniciar sessió.
x: Indica que la contrasenya està guardada de manera xifrada al fitxer /etc/shadow. Antigament es guardava aquí, però per seguretat es va moure.
1000 (UID): És l’Identificador d’Usuari. El sistema operatiu identifica els usuaris per números, no per noms.
El 0 és sempre el root.
De l’1 al 999 són usuaris del sistema (dimonis i serveis).
A partir del 1000 comencen els usuaris normals. El primer usuari creat (pauserra) té el 1000, el següent el 1001, etc.
1000 (GID): És l’Identificador de Grup principal. Per defecte, es crea un grup amb el mateix nom que l’usuari.
pauserra,,, (GECOS): Camp de comentaris. Sol incloure el nom complet de l’usuari, número d’oficina o telèfon.
/home/pauserra: És el directori personal (home). Quan l’usuari entra al sistema, apareixerà en aquesta carpeta.
/bin/bash: És l’intèrpret de comandes (Shell).
Què és l’intèrpret? És el programa que s’executa quan l’usuari inicia sessió. Fa d’intermediari entre l’usuari i el nucli (kernel) del sistema. Recull les comandes que escrivim, les processa i retorna el resultat. Si aquí poséssim /bin/false o /usr/sbin/nologin, l’usuari no podria entrar al sistema.
Fitxer /etc/group Aquest fitxer defineix els grups del sistema i quins usuaris en formen part.
Cada línia indica: NomDelGrup : x : GID : LlistaUsuaris
Nom del grup: Identificador textual.
x: Contrasenya del grup (no s’utilitza habitualment).
GID: Identificador numèric del grup.
Membres: Llista d’usuaris que tenen aquest grup com a grup secundari.
Fitxer /etc/shadow Aquest fitxer és crític per a la seguretat. Conté les contrasenyes dels usuaris de forma xifrada (hash) i informació sobre la seva caducitat. Només l’usuari root té permisos per llegir-lo.
Aquí es defineix quant de temps pot durar una contrasenya, quants dies d’avís rep l’usuari abans que caduqui i si el compte està bloquejat (si el hash comença per !, l’accés està tancat).
Fitxer /etc/gshadow Aquest fitxer és als grups el mateix que el shadow és als usuaris. Conté les contrasenyes xifrades dels grups.
La característica més important d’aquest fitxer, a diferència del /etc/group, és que l’últim camp permet definir els administradors del grup. Un administrador de grup pot afegir o eliminar membres d’aquell grup específic sense necessitat de tenir permisos de superusuari (root).
11/11/25
COMANDES BASIQUES
afegir usuari adduser
Les carpetes apareixen un cop hem iniciat sessió amb l’usuari que hem creat.
afegim usuari gina2 amb la comanda useradd
grups
al borrar el usuari no se borra el home, se ti que fer d’una altra manera
Bloqueig i Desbloqueig Temporal d’un Compte d’Usuari
Estat Inicial
Comanda:cat /etc/shadow | grep gina
Observació: L’entrada de l’usuari gina comença amb el hash de la contrasenya normal (ex. $). Això indica que el compte està desbloquejat.
Bloqueig del Compte
Comanda:usermod -L gina
Acció: L’opció -L bloqueja el compte.
Efecte al Fitxer: El hash de la contrasenya a /etc/shadow es prefixa amb un signe d’exclamació (!), impedint els intents d’inici de sessió. Exemple: gina:!$y$j9T...
Desbloqueig del Compte
Comanda:usermod -U gina
Acció: L’opció -U desbloqueja el compte.
Efecte al Fitxer: El signe d’exclamació (!) es treu, restaurant l’estat desbloquejat del compte i permetent a l’usuari iniciar sessió de nou.
creem el grup asixb i tres usuaris ivan pau iker aaron modifiquem el nom del grup i l’eliminem
tres maneres d’afegir un usuari a un grup
amb la segona comanda i el parametre -A en majuscula es el admin del grup
amb la -g minuscula es modifica el grup principal d’un usuari però no s’afegeix al grup
Per comprovar les últimes línies del fitxer /etc/shadow executo:
cat /etc/shadow
tail -4
Aquest fitxer guarda informació sensible, com les contrasenyes xifrades i les dates d’expiració. Només l’administrador el pot consultar.
Creació d’un grup
Creo un grup nou:
Si m’equivoco amb el nom, el puc canviar amb:
groupmod -n parchis dames
Afegir usuaris al grup parchis
Puc utilitzar diverses comandes:
gpasswd -a roig parchis
usermod -a -G parchis verd
adduser groc parchis
Cada eina fa el mateix: afegeix usuaris a un grup secundari.
Eliminar usuaris del grup
gpasswd -d roig parchis
deluser verd parchis
Canviar el grup principal d’un usuari
usermod -g parchis roig
L’opció -g canvia el grup principal.
Un usuari només en té un, però pot pertànyer a tants grups secundaris com vulgui.
Intentar eliminar el grup parchis
groupdel parchis
No puc eliminar-lo perquè encara és el grup principal d’un usuari.
Un grup només es pot eliminar si cap usuari el té com a grup principal.
Fitxers de configuració importants
Aquests fitxers defineixen el comportament d’adduser i useradd:
/etc/skel: Conté fitxers predeterminats copiats al home dels nous usuaris.
/etc/adduser.conf: Configuració general d’adduser.
/etc/login.defs: Paràmetres globals de contrasenyes i comptes.
/etc/default/useradd: Valors per defecte específics de useradd.
Modificant /etc/skel
cd /etc/skel/
ls -la
mkdir prova
touch hola
ls -la
Tot allò que es trobi dins /etc/skel/ es copiarà automàticament al directori personal dels nous usuaris creats amb adduser.
Per tant, qualsevol fitxer o carpeta que hi deixo, apareixerà també al seu home.
Editant /etc/adduser.conf
Aquí modifico el rang d’identificadors d’usuari i grup perquè comencin a partir del 3000.
Editant /etc/login.defs
Aquí estableixo cada quant expira la contrasenya i altres paràmetres globals.
Verificació del canvi d’UID/GID
ls /var
cat /etc/passwd | grep gris
Comprovo que l’usuari gris ha estat creat amb UID i GID 3000, tal com vaig configurar.
Així verifico com useradd aplica els valors per defecte.
Contingut de /etc/skel i directors personals
clear
ls -la /etc/skel/
ls -la /home/groc
ls -la /home/verd
Modificant els fitxers inicials dels nous usuaris
.profile
He afegit:
PWD=”/var/$USER”
Això fa que en iniciar sessió s’estableixi aquest camí com a directori actual.
.bashrc
He afegit un àlies:
alias connexió=”ls -la”
.bash_logout
Aquest fitxer s’executa quan tanquem la sessió.
Hi puc afegir missatges o neteges automàtiques.
Creació d’un nou usuari (rosa)
adduser rosa
Quan inicio sessió com rosa i faig pwd, apareix:
/var/rosa
És el nou directori que vaig definir a .profile.
TASQUES .bashrc, .bash_logout i .profile
Afegir un dibuix ASCII al .bashrc
Cada vegada que un usuari obre una terminal, apareix el dibuix.
Afegir un missatge a .bash_logout
Quan l’usuari tanca sessió, es mostra “adeu fins aviat”.
Afegir un dibuix ASCII i missatge de benvinguda a .profile
Així, en iniciar sessió, qualsevol usuari veu el missatge personalitzat.
24/11/25
Permisos estàndard i restriccions (chmod)
En Linux, els permisos es divideixen en tres nivells: Usuari (propietari), Grup i Altres (others).
En aquest exemple, primer creem un directori proves i un fitxer proves2. Per defecte, el sistema assigna uns permisos on “Altres” (usuaris que no són el propietari ni del grup) poden tenir accés de lectura.
Objectiu: Volem que others (la resta d’usuaris del sistema) no puguin llegir ni modificar aquests fitxers per seguretat.
Utilitzem la comanda chmod per modificar els permisos:
750 per al directori (Tots els permisos per al propietari, lectura/execució per al grup, cap per a altres).
640 per al fitxer (Lectura/escriptura per al propietari, lectura per al grup, cap per a altres).
Llistes de Control d’Accés (ACL)
Els permisos estàndard són rígids: o dones permís a tots els “altres” o a cap. Què passa si volem que ningú entri, excepte un usuari concret (ex: l’usuari ‘roig’)? Aquí entren en joc les ACL (Access Control Lists).
Primer, comprovem l’estat actual dels permisos amb la comanda getfacl. Veiem que “other” està buit (—), tal com hem configurat abans.
Assignació de permisos específics (setfacl): Per donar permisos només a l’usuari roig sense obrir el fitxer a tothom, utilitzem setfacl.
La sintaxi és: setfacl -m u:nom_usuari:permisos fitxer
-m: modificar.
u:roig:rw-: donem permisos de lectura i escriptura a l’usuari ‘roig’.
(Nota: En aplicar ACLs, apareix un símbol + al final dels permisos quan fem un ls -l, indicant que hi ha permisos estesos).
Comprovació d’accés
Per verificar que la configuració funciona, creem un directori anomenat compartida i fem proves d’accés real amb diferents usuaris.
Prova 1: Accés denegat (Usuari Blau) L’usuari blau forma part de “altres” i no té cap ACL específica. Com que hem restringit l’accés a “altres”, quan intenta accedir-hi, el sistema li denega el permís.
Prova 2: Accés permès (Usuari Roig) En canvi, l’usuari roig, gràcies a la ACL que hem configurat anteriorment, sí que té permisos per entrar i treballar, tot i que la resta d’usuaris (others) no poden.
25/11/25
Permisos Umask
Valors dels Permisos
Cada permís té un valor numèric (octal) i una representació en lletra:
r (Read/Llegir): 4
w (Write/Escriure): 2
x (Execute/Executar): 1
- (Sense permís): 0
Permisos Base (Per defecte)
El sistema assigna uns permisos màxims inicials abans d’aplicar cap filtre (umask):
Directoris:777 (rwxrwxrwx) -> Necessiten la x per accedir-hi.
Arxius:666 (rw-rw-rw-) -> No tenen x per seguretat.
Què és l’Umask
És una màscara que resta permisos als valors base. Determina quins permisos es prohibeixen per defecte.
Amb la comanda umask podem veure la màscara actual:
Usuari normal:0002 (Permet escriptura al grup).
Root:0022 (Més restrictiu, prohibeix escriptura a grup i altres).
Càlcul dels Permisos Finals
La fórmula és: Permís Final = Base - Umask.
Exemple (Arxiu amb umask 002):666 - 002 = 664 (rw-rw-r--).
Exemple (Carpeta amb umask 022):777 - 022 = 755 (rwxr-xr-x).
Configuració Global
Si volem canviar l’umask per a tots els usuaris, modifiquem el fitxer /etc/login.defs.
Configuració per Usuari
Si volem canviar-ho només per a un usuari concret, modifiquem el fitxer .profile (o .bashrc) al seu directori personal.
Configuració Temporal i Prova Pràctica
Podem canviar la màscara temporalment a la sessió actual amb la comanda umask.
Estat inicial: Creem directori proves i arxiu proves2. Amb ls -l veiem els permisos estàndard.
Canvi de màscara: Executem umask 033 (treu escriptura i execució a grup i altres).
3. **Resultat:** En crear nous elements (amb l'usuari `prova`), veiem que s'aplica la nova restricció.
Gestió de processos
Un procés es defineix com una instància dinàmica que es genera quan s’executa un programa o codi. És l’element fonamental que el sistema operatiu ha de gestionar, organitzar i supervisar constantment per assegurar el bon funcionament del sistema.
Per veure els processos filtrats per usuari, podem usar la comanda pstree -p -h [usuari]:
Si volem filtrar per trobar els processos del terminal, podem fer-ho així:
En aquesta imatge, veiem la sortida de ps aux, que mostra informació detallada sobre cada procés. Aquí expliquem què significa cada columna:
Si volem veure només els processos relacionats amb gnome-terminal, podem fer servir ps aux | grep gnome-terminal:
Si volem finalitzar un procés, podem fer-ho amb la comanda kill -9 [PID], on [PID] és l’identificador del procés.
Per interactuar amb processos des de la línia de comandes, podem utilitzar les següents opcions:
Entrant a top, per veure els processos en temps real. Si volem aturar un procés, utilitzem Ctrl + C; per aturar un procés temporalment, Ctrl + Z i després podem veure els processos aturats amb jobs. Per tornar a executar un procés aturat, utilitzem fg %[n.job].
Per executar un procés en segon pla, afegim l’ampersand (&) després del comandament. Així el procés seguirà corrent sense bloquejar la terminal:
Per canviar la prioritat d’un procés, utilitzem la comanda renice. Si volem llançar un procés amb una prioritat específica, podem usar nice:
Cada procés té dues identificacions importants assignades pel sistema operatiu:
Identificador de Procés (PID): És un número únic assignat a cada procés durant la seva existència.
Usuari vinculat: El procés s’executa sota un usuari específic, amb els permisos i restriccions que aquest usuari té.
Els processos poden canviar d’estat de manera contínua (com passar de “Actiu” a “Esperant recursos”, o bé quedar en “Zombi” després d’acabar, esperant ser netejat). El sistema operatiu és el responsable de gestionar la planificació i l’ús del temps de la CPU, assegurant que tot funcioni adequadament.
Per gestionar els processos des de la línia de comandes, tenim una sèrie d’eines i comandes:
Acció
Comandes Essencials
Descripció
Visualització
ps, top, htop
Permeten veure l’estat dels processos, el consum de CPU i memòria, i la llista de tasques actives.
Finalització
kill, pkill
Permeten aturar processos específics mitjançant el PID o per nom d’usuari o grup.
Priorització
nice, renice
Modifiquen la prioritat d’un procés, regulant quins processos poden accedir més recursos de la CPU.
Gestió de Serveis
systemctl, service
Gestionen serveis de fons o daemons, permetent iniciar, aturar o reiniciar serveis del sistema.
Permisos: Un procés només pot accedir als recursos que l’usuari té permès.
Tipus d’execució: Els processos poden funcionar com a processos interactius (en primer pla) o com a serveis de fons (daemons).
01/12/25
1. Teoria de Còpies de Seguretat (Backups)
Una còpia de seguretat és un duplicat de dades que es realitza per poder recuperar la informació en cas de pèrdua, corrupció o fallada del sistema. És la mesura de seguretat més crítica en l’administració de sistemes.
Tipus de Còpies de Seguretat
A continuació, es comparen els tres mètodes principals segons la seva gestió de dades i recuperació:
Tipus
Descripció
Avantatges
Desavantatges
Requisits de Recuperació
Espai Ocupat
Completa
Copia totes les dades seleccionades.
Recuperació fàcil i ràpida.
Lentitud i gran consum d’espai.
Només la darrera còpia completa.
Molt alt
Diferencial
Copia els canvis fets des de l’última Completa.
Més ràpida que la completa i estalvia espai.
Creix amb el temps fins a la següent completa.
L’última Completa + l’última Diferencial.
Mitjà
Incremental
Copia els canvis des de la darrera còpia (sigui completa o incremental).
La més ràpida i la que menys espai ocupa.
Recuperació més complexa i lenta.
L’última Completa + totes les incrementals en ordre.
Baix
Eines de Còpia i Clonació en Linux
cp (Copy): És una eina de còpia simple i local. No és “intel·ligent”, la qual cosa significa que si tornem a executar la còpia, tornarà a copiar tots els fitxers de zero sense optimitzar temps ni espai.
rsync (Remote Sync): Eina avançada i intel·ligent. Només transfereix els fitxers modificats (còpia incremental a nivell de blocs). Permet treballar tant en local com de forma remota (via SSH) i manté els permisos i propietaris.
dd (Data Duplicator): No és una eina de còpia de fitxers convencional, sinó una eina de clonació a nivell de bits. S’utilitza per copiar discos sencers o particions bit a bit, ideal per a forense o replicació de sistemes.
Part Pràctica: Gestió de Discos i Còpies
1. Identificació de Discos i Particions
Abans de realitzar qualsevol còpia en dispositius físics, fem servir fdisk -l per llistar els dispositius d’emmagatzematge disponibles.
Després de crear les particions necessàries per allotjar les còpies, verifiquem que l’estructura és correcta:
2. Execució de Còpies de Seguretat
Ús de cp recursiu:
Executem una còpia de tot el contingut del directori Documents de l’usuari cap al directori de destinació /var/copies utilitzant el paràmetre -R (recursiu).
Ús de rsync per a sincronització eficient:
Utilitzem rsync per assegurar que només es copiïn les noves modificacions, optimitzant així el rendiment del sistema.
09/12/25
Primer de tot, he muntat la meva partició d’origen (/dev/sdb1) a la carpeta /var/copies i he fet un ls per confirmar què hi havia a dins. He vist que hi tenia les carpetes simulacre i simulacre2.
Després, m’he situat al directori /var i he creat una nova carpeta anomenada clonacio (mkdir clonacio) per fer-la servir com a punt de muntatge per al disc de destí.
Tot seguit, he intentat muntar la partició de destí (/dev/sdc1) en aquesta nova carpeta. El sistema m’ha donat un error (wrong fs type), segurament perquè la partició estava buida o sense formatar, però no m’ha importat perquè el meu pla era sobreescriure-la completament.
Llavors he llançat l’ordre clau: dd. He ordenat copiar tot el que hi havia a l’origen (if=/dev/sdb1) cap al destí (of=/dev/sdc1), mostrant el progrés. En poc més de mig segon, he clonat 1,1 GB de dades.
Finalment, per assegurar-me que tot ha anat bé, he comparat les dues particions calculant el seu md5sum. En veure que els dos codis resultants eren idèntics, he verificat que la còpia és una rèplica exacta i perfecta de l’original.
5. Teoria i Pràctica d’Automatització: scripts, Cron i Anacron
Cron i Anacron són les dues eines principals en sistemes Unix/Linux per a l’automatització de tasques periòdiques. Aquestes tasques s’executen generalment mitjançant scripts de shell que contenen una sèrie d’ordres a realitzar.
Diferències principals
Característica
Cron
Anacron
Execució
Basada en una data i hora exacta (minut, hora, dia).
Basada en intervals de temps (freqüència diària, setmanal, mensual).
Dependència
Requereix que el sistema estigui encès 24/7.
No requereix que el sistema estigui sempre encès.
Tasca perduda
Si el sistema està apagat a l’hora programada, la tasca no s’executa.
Si el sistema estava apagat, executa la tasca pendent en tornar-se a engegar.
Ús ideal
Servidors que no s’apaguen mai i tasques precises.
Ordinadors personals o estacions de treball que s’apaguen sovint.
CRON: Configuració i directoris
El servei de Cron utilitza diversos fitxers i directoris de configuració segons l’àmbit de la tasca (usuari o sistema).
Arxius i directoris importants:
Si volem programar una tasca per a un usuari específic, utilitzem la comanda crontab -e (o crontab -e -u [usuari] amb permisos de superusuari) per editar el fitxer de configuració personal.
A més de la configuració manual, el sistema disposa de carpetes predeterminades on podem moure els nostres scripts directament:
/etc/cron.hourly (cada hora)
/etc/cron.daily (cada dia)
/etc/cron.weekly (cada setmana)
/etc/cron.monthly (cada mes)
Aquesta metodologia és molt pràctica, ja que no cal conèixer la sintaxi de cron (els 5 asteriscs); només cal desar el fitxer executable dins de la carpeta corresponent.
ANACRON: El fitxer anacrontab
Anacron es gestiona principalment a través del fitxer /etc/anacrontab. Està dissenyat per garantir que les tasques de manteniment s’executin encara que l’ordinador hagi estat apagat.
TASQUES PRÀCTIQUES
TASCA 1. Creació d’un Script de Còpia de Seguretat
Primer, crearem un script anomenat copies.sh al nostre directori personal (home).
Codi de l’script:
#!/bin/bash
# TIMESTAMP genera una marca de temps única (Exemple: 20231024_153000)
TIMESTAMP=$(date +"%Y%m%d_%H%M%S")
# tar crea un fitxer comprimit .tar.gz
# -c: crear, -v: visualitzar el procés, -f: especificar el fitxer
tar -cvf /home/pauserra/Escriptori/copies_$TIMESTAMP.tar.gz /home/pauserra/Imatges
Un cop creat, és imprescindible donar-li permisos d’execució:
chmod +x copies.sh
2. Programació amb Cron
Per programar l’execució automàtica, editem el fitxer /etc/crontab i afegim la línia corresponent amb la sintaxi de temps i l’usuari que l’ha d’executar.
Podem verificar que el fitxer s’ha creat correctament a l’hora indicada:
3. Automatització amb Anacron (via cron.daily)
Si volem que la tasca s’executi diàriament sense dependre d’una hora exacta, copiem el nostre script a la carpeta cron.daily:
A la configuració de /etc/anacrontab, podem veure que les tasques diàries s’executaran amb un retard (delay) determinat després de l’arrencada del sistema (per exemple, 5 minuts després d’engegar).
Finalment, en fer un reboot i esperar el temps de marge configurat, l’script s’executarà automàticament.
TASCA 2: Triar un programa i fer 3 tipus de copies de seguretat
He tirat rsync per gestionar diferents tipus de còpies de seguretat. A continuació, resumeixo el procés seguit a les captures i la documentació corresponent per a cada mètode:
Còpia de seguretat completa
A la primera captura, s’ha realitzat una transferència inicial de totes les dades.
Comanda utilitzada: rsync -av –progress /home/pauserra/Baixades /home/pauserra/Escriptori
Explicació: S’ha copiat el directori sencer “Baixades” a l’escriptori. L’opció -a (archive) permet conservar permisos i dates, mentre que -v i –progress ens donen visibilitat sobre el que s’està transferint. És la base necessària abans de fer qualsevol còpia incremental o diferencial.
Còpia de seguretat incremental
A la segona captura, s’ha afegit un fitxer nou (fitxer_nou) i s’ha executat una còpia que només processa els canvis.
Comanda utilitzada: rsync -av –progress –link-dest=/home/pauserra/Escriptori /home/pauserra/Baixades/ /home/pauserra/Escriptori
Explicació: Mitjançant –link-dest, l’eina compara l’origen amb una còpia anterior. Si un fitxer no ha canviat, crea un “hard link” (enllaç físic) en lloc de tornar-lo a copiar, estalviant molt d’espai en el disc. Només es transfereixen realment les dades noves.
Còpia de seguretat diferencial
A la darrera captura, s’ha creat un segon fitxer (fitxer_nou2) i s’ha aplicat un mètode diferencial simplificat.
Comanda utilitzada: rsync -av –progress –ignore-existing /home/pauserra/Baixades/ /home/pauserra/Escriptori
Explicació: L’opció –ignore-existing fa que rsync salti qualsevol fitxer que ja existeixi a la destinació, centrant-se exclusivament a copiar els fitxers nous creats des de l’última sincronització. És un mètode ràpid per assegurar-se que la destinació té les darreres novetats sense revisar modificacions en fitxers ja existents.
15/15/25
Quotes d’usuari
Les quotes de disc, també anomenades quotes d’usuari, són un mecanisme del sistema operatiu que permet controlar i restringir la quantitat d’espai de disc i el nombre de fitxers que poden utilitzar els usuaris o els grups dins d’un sistema.
Verificació dels discos disponibles
En primer lloc, comprovem els discos presents al sistema utilitzant la comanda fdisk -l.
Instal·lació del suport per a quotes
Per poder gestionar les quotes, instal·lem el paquet necessari amb la comanda:
apt install quota
Creació del directori de dades
A continuació, creem un directori dins de /mnt que servirà com a punt de muntatge per a les dades dels usuaris.
Configuració del muntatge permanent
Editem l’arxiu /etc/fstab i afegim la següent entrada: