El primer pas és definir una nova instància a VirtualBox. En el procés de creació, seleccionem el tipus de sistema operatiu i la versió corresponent. També aprofitem per carregar la ISO de Windows 10/11.
Per garantir un rendiment òptim del sistema operatiu, assignem un mínim de 4 GB de memòria RAM i un disc dur virtual de 40 GB.
Verifiquem que la imatge ISO del sistema s’ha muntat correctament a la unitat òptica virtual abans d’iniciar l’arrencada.
Arrenquem la màquina i seguim els primers passos de l’assistent d’instal·lació de Windows, on definim l’idioma i el format de regió.
L’assistent ens ofereix dues vies: Actualització o Personalitzada. Per a una instal·lació neta des de zero, seleccionem l’opció Personalitzada.
Triem l’espai sense assignar del disc virtual (els 40 GB prèviament creats) per procedir amb la instal·lació dels fitxers del sistema.
Esperem que el sistema completi la còpia, preparació i instal·lació de les característiques i actualitzacions inicials.
Un cop finalitzada la càrrega de fitxers, seleccionem la regió final i la distribució del teclat (Espanyol/Català) per adaptar l’entorn a l’usuari.
Configurem el nom d’usuari principal i establim una contrasenya segura per accedir al sistema.
Un cop acabada la configuració de privadesa i perfil, comprovem que el sistema arriba a l’escriptori i funciona correctament.
Creació de punts de seguretat per poder revertir el sistema a un estat anterior en cas d’error o canvis no desitjats.
Pas 6: Cercar “Crear un punt de restauració” al menú d’inici.
Pas 7: Activar la protecció del sistema al disc C:.
Pas 8: Crear manualment un punt de restauració identificant-lo amb un nom clar (ex: “Post-instal·lació”).
Pas 9: Realitzar una modificació (instal·lació d’un petit programa).
Pas 10: Restaurar el sistema i verificar que el canvi s’ha desfet.
I tal com es veu es s’ha restaurat correctament:
I efectivament els canvis que haviem fet (instl·lar Chrome) s’han desfet.
Anàlisi del mètode d’activació i tipologia de llicència instal·lada.
Pas 11 i 12: Verificar l’estat d’activació a “Configuració” > “Sistema” > “Activació”.
Pas 13: Executar slmgr /xpr al Símbol del sistema per veure la data de caducitat o si l’activació és permanent.
Pas 14: Investigar les diferències entre llicències
Les llicències de Windows es divideixen en diferents categories segons la seva flexibilitat, com s’adquireixen i el seu públic objectiu
| Tipus de Llicència | Característiques Principals |
|---|---|
| OEM | Queda lligada al maquinari (placa base) on s’instal·la per primer cop. No es pot transferir a un altre PC. Sol ser més econòmica i venir preinstal·lada. |
| Retail | Comprada a botigues o a la web oficial. És flexible: es pot transferir d’un PC a un altre (desactivant-la prèviament del vell). |
| Volum | Pensada per a grans empreses o institucions. Una mateixa clau pot activar múltiples equips de la mateixa organització. No es ven a usuaris particulars. |
El preu d’una llicència de Windows depèn de l’edició instal·lada i d’on es realitzi la consulta (botiga oficial de Microsoft o distribuïdors autoritzats). A continuació es mostren els preus orientatius actuals de la botiga oficial:
| Edició de Windows | Preu aproximat (Web oficial de Microsoft) |
|---|---|
| Windows 11 Home | ~145 € |
| Windows 11 Pro | ~259 € |
| Windows 11 Pro for Workstations | ~439 € |
Estudi de la configuració del BCD (Boot Configuration Data).
Pas 16 i 17: Executar bcdedit amb permisos d’administrador.
Pas 18: Identificar el Boot Manager (gestiona l’elecció de SO) i el Boot Loader (carrega el kernel del SO triat).
Boot Manager
Boot Loader
Pas 19: Analitzar camps com timeout (temps d’espera) i path (fitxer d’arrencada com winload.efi).
timeout: Es troba a la secció del Boot Manager i té un valor de 30. Indica que el sistema esperarà 30 segons abans d’arrencar automàticament l’opció per defecte (Windows 10).path: El veiem a la secció del Boot Loader. La ruta és \Windows\system32\winload.exe.
Nota important: El fet que acabi en .exe i no en .efi ens indica de manera pràcticament segura que aquest sistema està instal·lat en mode Legacy BIOS (o amb el mòdul de compatibilitat CSM activat), i no en mode UEFI pur.
Pas 20 i 21: Respondre a les qüestions tècniques sobre la ubicació de la partició d’arrencada i els fitxers crítics detectats.
partition=\Device\HarddiskVolume1 (aquesta és la petita partició reservada pel sistema on s’allotgen els fitxers físics d’arrencada com el BCD).device i osdevice apunten a la partition=C:. Aquesta és la partició principal on està instal·lat Windows 10.winload.exe: És el fitxer crític identificat pel camp path. La seva funció és carregar el kernel de Windows (Ntoskrnl.exe) i els controladors bàsics de dispositiu des de la carpeta \Windows\system32 (marcada pel camp systemroot).recoverysequence) i l’opció recoveryenabled en Yes, la qual cosa indica que l’entorn de recuperació de Windows (WinRE) està actiu i enllaçat a aquest procés d’arrencada per a casos de fallada.Configuració i test de connectivitat.
En aquesta fase es realitza la configuració bàsica de xarxa i la comprovació del funcionament correcte de la connectivitat mitjançant DHCP, IP estàtica i proves de comunicació externa.
ipconfigEs visualitza la configuració actual de la xarxa mitjançant la comanda
ipconfig
Aquesta comanda permet obtenir informació com l’adreça IP assignada, la màscara de subxarxa i la porta d’enllaç predeterminada.
Perfecte — t’ho refaig amb estil de documentació tècnica en plural (“anem a…”) i amb el Pas 24 molt més detallat:
Configuració i test de connectivitat.
En aquesta fase realitzem la configuració bàsica de xarxa i comprovem el correcte funcionament de la connectivitat mitjançant DHCP, IP estàtica i proves de comunicació externa.
ipconfigEs visualitza la configuració actual de la xarxa mitjançant la comanda ipconfig des del símbol del sistema.
```bash id=”k9q8x1” ipconfig
Aquesta comanda permet consultar informació com l’adreça IP assignada, la màscara de subxarxa i la porta d’enllaç predeterminada.
**Captura de pantalla:**
<img width="502" height="376" alt="2026-04-14_12-21" src="https://github.com/user-attachments/assets/fb2c5b7b-c987-4cfd-abc9-a133b06ec4ee" />
---
### Pas 24: Configuració del mode DHCP
Anem a configurar l’adaptador de xarxa en mode DHCP per tal d’obtenir automàticament els paràmetres de xarxa proporcionats per VirtualBox o pel router.
Per fer-ho, anem a seguir els passos següents:
1. Anem al **Panell de control**
2. Entrem a **Xarxa i Internet**
3. Cliquem a **Centre de xarxes i recursos compartits**
4. A la part esquerra, seleccionem **Canvia la configuració de l’adaptador**
5. Fem clic dret sobre la connexió de xarxa activa i seleccionem **Propietats**
6. Seleccionem **Protocol d’Internet versió 4 (IPv4)** i tornem a clicar **Propietats**
7. Activem les opcions:
* **Obtenir una adreça IP automàticament**
* **Obtenir l’adreça del servidor DNS automàticament**
8. Acceptem i guardem els canvis
Amb això deixem la configuració en mode automàtic perquè el sistema rebi la configuració de xarxa directament del servidor DHCP.
<img width="816" height="586" alt="2026-04-14_12-22" src="https://github.com/user-attachments/assets/7a6a2c3f-a04f-4192-9a07-44e4e70ce303" />
### Pas 25: Configuració d’una IP estàtica
Es configura manualment una adreça IP dins del mateix rang de xarxa per comprovar el funcionament de la configuració estàtica.
S’introdueixen els valors següents:
* Adreça IP: dins del rang de la xarxa local
* Màscara de subxarxa: segons configuració de la xarxa
* Porta d’enllaç: IP del router
* DNS: servidor DNS públic (ex. 8.8.8.8)
<img width="414" height="473" alt="2026-04-14_12-29" src="https://github.com/user-attachments/assets/742dbbf3-2b11-4c43-beb8-9f218e407a3a" />
---
### Pas 26: Prova de connectivitat amb `ping`
Es comprova la connectivitat a Internet mitjançant la comanda `ping` cap a un domini extern.
ping google.com ```
Aquesta prova permet verificar la resolució DNS i la connectivitat amb servidors externs.
En aquesta fase anem a treballar amb la línia de comandes (CLI - Command Line Interface) per gestionar el sistema operatiu, els processos, els fitxers i la xarxa de manera directa i eficient.
Anem a utilitzar diferents comandes bàsiques de Windows per gestionar fitxers, processos i informació del sistema.
A continuació es mostra un resum de les comandes utilitzades:
| Comanda | Acció |
|---|---|
dir |
Veure fitxers i directoris del directori actual. |
mkdir |
Crear una carpeta nova. |
tasklist |
Visualitzar els processos actius del sistema. |
taskkill /IM notepad.exe /F |
Finalitzar un procés de forma forçada. |
systeminfo |
Mostrar informació detallada del sistema. |
netstat -an |
Visualitzar connexions de xarxa actives. |
tree |
Mostrar l’estructura de directoris en format arbre. |
shutdown /s /t 0 |
Apagar l’equip immediatament. |
Anem a comparar l’entorn de treball CMD (Símbol del sistema) amb PowerShell.
En resum:
Anem a explorar diferents tipus de comandes agrupades per funcionalitat:
cd
dir per llistar fitxerS
mkdir per crear directorisdel per eliminar fitxers
Aquestes comandes permeten gestionar l’estructura de fitxers del sistema de manera directa.
Anem a utilitzar:
tasklist per veure processos actius
systeminfo per obtenir informació del sistema
hostname per consultar el nom de l’equip
Aquestes comandes permeten monitoritzar l’estat del sistema operatiu.
Anem a utilitzar:
netstat -an per veure connexions obertes i ports actius
Aquesta comanda ens ajuda a analitzar l’activitat de xarxa del sistema.
Anem a analitzar la informació obtinguda a partir de les comandes executades.
A partir de tasklist, identifiquem els processos actius i el consum general del sistema.
systeminfo, obtenim dades com la versió del sistema operatiu, memòria RAM i configuració del sistema.netstat -an, analitzem les connexions establertes, ports escoltant i possibles comunicacions actives.Aquesta anàlisi ens permet entendre millor el comportament del sistema i detectar possibles incidències o sobrecàrregues.
Gestió del programari de l’estació de treball.